Maria Aurèlia Capmany – poeta

Neix a Barcelona el 3 d’agost del 1918. En la dècada dels quaranta participa en algunes activitats culturals clandestines, com les de Miramar, i entra en contacte amb el grup d’Ariel, una publicació literària i artística editada a Barcelona entre el 1946 i el 1951.. La seva carrera literària s’inicia el 1947, quan és finalista del premi Joanot Martorell amb l’obra Necessitem morir. Dos anys més tard guanya aquest premi amb El cel no és transparent. La influència de Salvador Espriu és molt important en l’inici de la seva carrera literària. Ella mateixa reconeix que la novel·la L’altra ciutat (1955) va ser escrita perquè agradés al poeta de Sinera. Però més tard publica Betúlia (1956), que suposa un trencament total amb la novel·la anterior. Més endavant apareix El gust de la pols (1962) i el 1968 guanya el premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts. El seu feminisme, evident en la seva actitud pública i en les seves declaracions, es fa palès en moltes de les seves publicacions, entre les quals, la novel·la Feliçment jo sóc una dona (1969).