Campanar de Reus | ||||
Fitxes | 603.8 | |||
El Campanar de Reus és una torre d’estil gòtic annexa a l’església Prioral de Sant Pere, on es troben les campanes i grans finestrals als pisos alts (el cinquè i sisè). És una torre hexagonal, de 12 metres d’amplada i 62 metres d’alçària, amb set plantes cobertes amb volta de creueria. Està coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. La torre té la base a una alçada de 119 metres sobre el nivell del mar. Per l’alçada, es pot veure de lluny. És una de les icones de Reus. Es va il·luminar completament per primer cop el 1910, amb llums de gas, donant-li un gran atractiu. A principis del segle XVI Reus havia augmentat força el nombre de veïns, de manera que el vell temple romànic s’havia quedat petit i calia fer-ne un de nou, i amb ell es va plantejar l’obra del campanar. Va ser encarregat el 1512 als mestres Font i Benet Otger de Lió, que també portaven la construcció de l’església. Inicialment es plantejà adossat a l’absis, de manera que també servís per encabir la sagristia, tot i que finalment es descartà i es construí al lloc actual. Les obres es van iniciar el 1520. El 1543 es va consagrar l’església però el conjunt no estava del tot acabat. El campanar es va finalitzar el 1566 sota la direcció del mestre Domènec Sarobé. Al campanar de Reus s’hi pot accedir des del cor de l’església de sant Pere, o bé per l’antiga casa del campaner [accés actual], per una estreta escala de caragol. A la casa del campaner, aquest hi habitava o l’usava en dies de festa per a menjar i descansar. Fou construïda el segle XVII i totalment reformada el 1990. Actualment s’usa de vestíbul d’accés al campanar. Al segon pis hi ha la sala dels Guardadors de la Tronada. El quart pis acull el rellotge i el carilló, recentment restaurants. la cinquena planta, la primera amb finestrals, hi hagué la majoria de les campanes. Actualment només se n’hi conserven dues. En aquest pis, el campaner hi tenia una petita habitació. A la clau de volta hi ha un dels escuts de la ciutat més antics dels que es conserven. Al centre de la sisena planta i assentada sobre dos cavalls de fusta, hi ha la Petra Clàudia. Al seu costat hi ha la de Sant Bernat. En aquesta planta hi ha una galeria que ens permet donar gairebé tot el tomb al campanar. En aquest pis, i al costat de la campana de sant Bernat, hi hagué fins al 1936 les “Matraques“, un artefacte de fusta i ferro que, per percussió produïa un soroll molt especial. Es tocava per setmana santa, quan hi havia un silenci respectuós per la passió de Crist que no es trencava ni pel so de les campanes. Al centre del 6è pis hi ha un vèrtex geodèsic, actualment en desús. L’escala de caragol es fa més estreta per pujar al setè i darrer pis. De fet és només una galeria que, sota els boterells i pinacles circumda la torre, mentre que la part central és ocupada per la volta del pis inferior. Per arribar a dalt de tot s’han pujat dues-centes catorze escales. Per damunt d’aquest pis hi ha el pinacle major i el penell. Aquí, segons explica Antoni de Bofarull, hi pujava el dia de Sant Pere un home a posar la bandera de la ciutat al pal que aguanta el penell, i tot seguit “se posava cap per avall en la mica de rebava que fa la clau aont se assenta lo penell, estirava les cames per amunt i ab mij conato de giravolta tornava a posar-se dret“. Actualment s’usa una bandera en forma medieval acabada en dos pics. És hissada al pinacle major del campanar amb un antic sistema de corrioles per membres de l’Associació Excursionista de Reus. Durant les guerres carlines del segle XIX el campanar es va convertir en una torre de guaita militar. És un excel·lent mirador de tot el Camp de Tarragona. Es van fer petites reformes al campanar per tal d’albergar-hi un grup de soldats, que amb banderes feien senyals a la ciutat per indicar possibles perills. L’any 1990 es restaurà completament el campanar, amb alguns errors i una nefasta gestió pel que fa a les campanes i a la musicalitat d’aquest. Es fixaren 3 campanes, s’obriren de bat a bat els finestrals i altres actuacions que perjudicaren futures recuperacions d’elements històrics. No sembla lògic i és una llàstima haver dut a terme una restauració completa del conjunt arquitectònic del Campanar i de la Prioral i haver deixat al marge les campanes, malgrat disposar d’una exhaustiva i completíssima documentació. El fet que el campanar compti amb dues portes –una d’accés des de la Prioral i l’altra des de l’exterior, per l’antiga casa del campaner–, que els costos dels arranjaments de les campanes, com les seves refundicions, hagin estat costejades per l’Ajuntament, i la constatació que el campaner fos un funcionari de l’Ajuntament fins al 1959, ens fa afirmar que es tracta d’un campanar no estrictament religiós sinó també de funcionalitat civil. |